Els fixos discontinus s’estanquen
La contractació de fixos discontinus s’ha estancat, fins i tot ha descendit, segons ha assenyalat el secretari d’Estat de la Seguretat Social, Borja Suárez, que ha revelat que els fixos discontinus el març d’aquest any suposen el 5,46% del total dels assalariats, quan dotze mesos enrere eren una mica més, el 5,52% del total. De fet, el mes de març passat es van fer 158.271 contractes de fixos discontinus, 22.638 menys que el mateix mes de l’any anterior, segons les dades conegudes aquest dimarts.
Amb aquestes dades, el govern espanyol dona per conclosa la polèmica al voltant del contracte de fixos discontinus que ha saltat de l’àmbit dels experts per ser una arma llancívola des del Partit Popular contra els bons resultats en la reducció de l’atur.
Una polèmica que neix de l’alt volum de contractes fixos discontinus firmats des de la reforma laboral, que sumen alguna cosa més de 5 milions, segons el Ministeri de Treball. Des de l’àmbit polític i l’acadèmic (i també el mediàtic) es reitera al Ministeri de Treball i al de Seguretat Social la mateixa pregunta: quina és la situació laboral dels treballadors que han firmat aquests 5 milions de contractes?.
El que se sap amb certesa és que la Seguretat Social té comptabilitzats a març d’aquest any 897.326 fixos discontinus actius —estan realment treballant—, que arribaran al milió als pics d’activitat (el maig, el juny i el setembre i l’octubre). A més, el Sepe en té localitzats uns altres 129.853 cobrant l’atur (només aquells que hagin acumulat 360 dies d’activitat que donen dret a la prestació). El dubte, i la polèmica, sorgeix de quants fixos discontinus estan inactius realment, sense cobrar atur, ni sense treballar.
Alguns són els gabinets d’anàlisi (BBVA Research, Randstad) o think tank (Fedea), entre altres, que defensen que els restants fixos discontinus estan a l’atur o, simplement, ja no segueix en vigor la relació contractual amb l’empresa que els va contractar. Des d’aquests àmbits acadèmics s’ha encunyat el terme «atur efectiu», que afegeix als aturats registrats que publicita el Ministeri de Treball cada mes, aquells treballadors que, tenint un contracte de fix discontinu, estan apuntats a les oficines del Sepe, en demanda d’una ocupació. Quants són? És una altra gran incògnita.
Els experts, a través de les dades del Sepe sobre demandants d’ocupació que declaren tenir una relació laboral, calculen que hi ha apuntats unes altres 725.000 persones que majoritàriament serien fixos discontinus. Per aquesta raó, des d’aquests gabinets es considera que el nombre real d’aturats a Espanya no són els 2,72 milions que va anunciar aquest dimarts el govern espanyol, sinó 3,49 milions. Un argument que utilitza freqüentment el Partit Popular.
Polèmica al Senat
En qualsevol cas, sumant els afiliats en actiu, els beneficiaris de la prestació i, si es donen per vàlids aquests 725.000 inactius sense atur, es tindrien localitzats 1,9 milions de persones amb un contracte fix discontinu. On són els 3,1 milions de contractes firmats en aquests dos anys? La polèmica s’ha agreujat fa uns dies, després que la senadora popular María del Rocío Divar preguntés a la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, quants fixos discontinus estan inactius. La contestació va ser 55.300, basada en una informació aportada per l’INE al Ministeri de Treball.
Els secretaris d’Estat de Treball, Joaquín Pérez Rey, i de Seguretat Social, Borja Suárez, han arremès durament aquest dimarts contra aquesta interpretació dels fixos discontinus i han reiterat que no hi ha tal polèmica. Suárez considera que l’evolució dels fixos discontinus s’ha estabilitzat, encara que fluctuarà segons el comportament cíclic de l’activitat. «Cal evitar polèmiques innecessàries. El nombre de fixos discontinus està estabilitzat i el pes total sobre l’ocupació assalariada és menor que l’any passat. És una evolució tan contundent, que no mereix més comentari»
Per la seva part, Pérez Rey assenyala que «és una polèmica que ha agradat al Partit Popular. Rajoy va dir que somiava amb 20 milions d’afiliats, ja que ja estem en 21, i els fixos discontinus suposen una part mínima i, els que hi són, tenen drets. Continuar, mes rere mes, generant una ombra de dubte sobre el Mercat Laboral, és un intent fútil de negar l’èxit de la reforma laboral», ha comentat. «És una polèmica carregada d’intencionalitat política», ha postil·lat amb referència als acadèmics que mantenen aquestes tesis.
«Nosaltres continuarem calculant la dada d’atur efectiu», assenyala Valentín Bote, responsable de les anàlisis de l’ETT Ranstad. Per tant, la polèmica encara continuarà molt viva. «És un escàndol que la vicepresidenta digués en seu Parlamentària allò dels 55.300 fixos discontinus en inactivitat, quan un any abans els havia quantificat en 443.000. Se’ls ha vist el llautó», assenyala a On Economía. Respecte als 5 milions de contractes firmats durant aquests dos anys, l’expert en mercat laboral assenyala que la majoria són contractes dissolts. «Però el Govern no volen entrar en això, ja que és reconèixer l’alta mortalitat dels contractes indefinits».
Respecte als 725.000 supòsits fixos discontinus apuntats al Sepe, Bote fa una altra lectura: «han augmentat en 300.000 des de la reforma laboral». I apunta l’augment, que s’ha multiplicat per 10, dels treballadors indefinits que no han estat acomiadats abans d’acabar el seu període de prova, que suposa, segons la seva opinió, una forma encoberta de temporalitat i de mortalitat dels contractes fixos. Des de la patronal de les ETT, Asempleo, assenyalen que «la creació d’ocupació al març sembla tenir el seu origen en l’augment dels cotitzadors fixos discontinus, ja que més del 45% dels nous cotitzadors durant el març corresponen a aquesta modalitat».
Font: El Nacional