Principals novetats del nou Reglament d’Estrangeria: canvis al visat, arrelament i asil
El Consell de Ministres ha aprovat aquest dimecres un nou Reglament d’Estrangeria , publicat avui al BOE, que té com a principals objectius adequar la norma a la situació migratòria actual, satisfer les necessitats del nostre mercat laboral i de les persones migrants, així com fer davant del repte demogràfic del nostre país. Entrarà en vigor el 20 de maig del 2025 i el Govern estima que amb ell «es podrien regularitzar unes 300.000 persones cada any en els propers tres anys».
A causa de l’evolució del fenomen migratori ia la necessitat d’adaptar la normativa a una realitat canviant, s’ha optat per «aprovar un nou reglament que aglutini les reformes diverses i necessàries, en lloc de fer-ne una modificació parcial», segons recull el document publicat al BOE.
“És la reforma més integral i ambiciosa que s’ha realitzat en 13 anys, des de la seva entrada en vigor el 2011, representa un equilibri entre l’extensió i la protecció dels drets de les persones migrants i el rigor jurídic i l’atenció a les necessitats de Espanya”, ha assenyalat la ministra d’ Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz, a la roda de premsa després del Consell de Ministres.
A més, ha indicat que el nou reglament “aporta seguretat jurídica, simplifica tràmits i protegeix drets, i també noves possibilitats a les persones que hagin decidit desenvolupar el seu projecte de vida a Espanya, a elles ia les seves famílies”, i servirà “per a combatre les màfies, el frau i la vulneració de drets”.
El nou reglament compleix el dret de la Unió Europea a través de la transposició de directives pendents i l’aplicació dels reglaments comunitaris, i s’ha abordat amb les associacions que treballen amb migrants, la patronal, els sindicats, les comunitats autònomes i les entitats locals.
Visats
El nou reglament crea un títol específic per als visats, que aclareix l’esquema d’autoritzacions, els requisits i els tràmits en general. «Les autoritzacions inicials seran d?un any i les renovacions, de quatre. El Ministeri destaca que “d’aquesta manera, s’eviten situacions d’irregular sobrevinguda, cosa que també s’ha volgut evitar a la nova norma en aclarir i simplificar els tràmits per al canvi d’una situació de residència a una altra”. Per exemple, no caldrà abandonar el nostre país per obtenir la residència de llarga durada després d’haver tingut una temporal.
També s’ha estès a un any el visat per a la recerca de feina, que abans era una autorització de tres mesos. Aquest visat permet la recerca de feina en determinades ocupacions i àmbits territorials, de manera que els 12 mesos “facilitaran que les persones aconsegueixin una feina adequada al seu perfil professional i, alhora, que les empreses trobin els professionals que necessiten” , necessita Saiz.
S’estableixen cinc figures d’arrelament
Menció específica mereixen en aquesta reforma les figures d’arrelament. “Som l´únic país de la Unió Europea que disposa d´una figura específica per regularitzar les persones dia a dia a través de l´arrelament”, ha explicat Elma Saiz, “amb cinc modalitats: el social, sociolaboral, familiar, socioformatiu i de segona oportunitat, que és una de les novetats més importants d’aquest nou reglament”. Aquesta nova modalitat va dirigida a les persones que han tingut una autorització de residència en els darrers dos anys i no s’hagués renovat per diverses raons.
Es crea la figura d’arrelament de segona oportunitat, que permet la regularització de les persones que han tingut una autorització de residència en els darrers dos anys i no s’hagués renovat
“L’objectiu és reforçar i ampliar les vies d’accés a la regularització de les persones migrants que són a Espanya perquè puguin portar una vida plena com a ciutadans: tenir drets i tenir deures”, ha explicat Saiz.
Aquestes figures s’homogeneïtzen i es redueix el temps de permanència a Espanya de tres a dos anys. Així mateix, es flexibilitzen els requisits a complir i s’habilita a treballar tant per compte d’altri com propi des del primer moment. Totes aquestes autoritzacions seran dun any, excepte la familiar, que és de cinc.
Segons ha exposat la ministra d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions, a finals del 2023 hi havia més de 210.000 persones amb autorització per arrelament, 85.000 més que l’any anterior. El Ministeri estima que amb les novetats incorporades, «es podrien regularitzar unes 300.000 persones cada any els propers tres anys».
Treball
La major part de les autoritzacions regulades en aquest reglament habiliten per treballar des del primer moment, sense haver de sol·licitar de manera expressa una autorització inicial de treball per compte d’altri. Això inclou els que vénen a fer estudis, que podran treballar fins a 30 hores a la setmana. «D’aquesta manera, es fomenta la inclusió del migrant i la seva integració a la societat», destaca el Govern.
Pel que fa a les activitats de temporada, s’ha creat una autorització específica de residència i treball que facilita la contractació tant a nivell individual com col·lectiu. escrita –en un idioma que comprenguin– de les condicions laborals, d’estada i altres despeses», detalla.
Es modifica l’estada per estudis, permetent treballar fins a 30 hores setmanals, i millora la reagrupació familiar
També se’n milloren les condicions d’habitabilitat i la seguretat del treballador des que surt del seu país fins que es dóna d’alta a la Seguretat Social a Espanya, «una millora en la possibilitat de canvi d’ocupador en cas d’abús o per altres causes que hagin impedit el desenvolupament de la relació laboral –mort de l’ocupador, plaga a la collita etc.–».
Així mateix, el nou reglament promou que els empresaris disposin de més informació en tot el procés, que és més senzill i flexible perquè es puguin adaptar a les necessitats concretes com la durada determinada o la gestió col·lectiva de contractacions. «Ampliar els permisos de residència –amb la fórmula 1+4– dóna més estabilitat i més garanties a les empreses», subratlla la ministra.
Formació
Una altra de les novetats per als estudiants és que podran comptar amb una autorització d’estada per estudis que duri el mateix temps que la seva formació, i se’ls facilitarà una via ràpida per poder enllaçar amb una autorització de treball un cop acabada la seva formació formació.
Durant els estudis estaran autoritzats a treballar un màxim de 30 hores setmanals, i independentment de la formació que estiguin cursant.
S’han reforçat els requisits i les obligacions dels centres d’estudis, per això donem als estudiants una protecció superior a l’actual, “ens assegurem que obtinguin una formació digna i suficient i evitem que siguin víctimes de frau”, ha dit la ministra Elma Saiz.
Família
Amb l’objectiu comú de la inclusió, s’ha millorat el reagrupament familiar. S’ha creat una autorització de residència per a familiars de ciutadans espanyols, cas en què s’amplia l’edat dels fills fins als 26 anys –abans era 21 anys–, i es contemplen realitats que fins ara es mantenien fora, com ara la possibilitat d’incloure-hi a les parelles no registrades formalment que pugui acreditar una relació afectiva anàloga.
La majoria dels qui se’n beneficiaran són persones que han obtingut la nacionalitat espanyola en els últims anys i poden portar-se a la seva família. També s’amplia el concepte de familiar reagrupat els fills i els progenitors de víctimes de tràfic, violència sexual o de gènere.
Font: economist&jurist