No es pot prohibir l’ús d’un estenedor per estendre roba, encara que bloquegi el pas de llum a un altre habitatge, sino està prohibit als estatuts de la comunitat

L’Audiència Provincial de Madrid ha declarat que el fet que la roba estesa a el finestral d’un pis molest a un veí i impedeix l’entrada de llum a casa constitueix la suficient gravetat com per obligar la persona —la roba de la qual està assecant— a cessar en la seva activitat. Tot això quan tampoc la col·locació del estenedor està prohibida als estatuts de la comunitat.

En aquest sentit, s’ha posicionat el Tribunal després d’estimar el recurs d’apel·lació interposat per una propietària que, demandada per una de les veïnes, es va veure obligada a deixar d’estendre la roba als filferros disposats per fer-ho. Un recurs que es sustentava a l’al·legació d’errònia valoració de la prova documental i testifical, doncs tres veïns van declarar que els botiguers portaven anys en la mateixa posició, amb independència o no que s’haguessin modificat en algun moment. Així, encara que el Jutjat de Primera Instància número 51 de Madrid va declarar que «la instal·lació de l’estenedor és contrària a dret, conforme a allò analitzat en els fonaments jurídics d’aquesta resolució», i va condemnar la demandada «la realització de les obres necessàries per a la retirada de l’estenedor, a cessar en la seva activitat de penjar roba perjudicant el dret de llums de l’actor, i causant molèsties, i que s’abstingui en el futur de fer les conductes descrites», l’Audiència Provincial de Madrid ha rebutjat aquesta posició.

La comunitat de veïns no va exercitar accions legals

D’una banda, perquè encara que els fets declarats com a provats reconeixien que la
posició de l’estenedor previst a la comunitat causava molèsties a la demandant
—qui viu al pis de baix de la propietària demandada i pateix com li cau
aigua i se’l priva de llum natural— la comunitat de propietaris tan sols va informar de
això a la demandada, obviant exercitar accions legals contra la mateixa, destacant la
escassa gravetat del conflicte.
A més, diversos veïns van testificar que l’estenedor feia anys que era al seu lloc i que aquesta
pràctica era comú a l’edifici. Un d’ells, resident des de fa set anys, va declarar
que, igual que el pis de la demandada, altres també comptaven amb estenedors
similars, i va afirmar no haver observat cap canvi a la seva ubicació des de la seva arribada.

Una altra testimoni, veïna del bloc des de fa 28 anys, va recolzar que les cordes havien
estat aquí “sempre”; i el porter, amb 22 anys a l’immoble, va assegurar que no només era
una instal·lació habitual en diversos pisos, sinó que mai no havia generat queixes.
En base a això i al que recull l’article 7.2 de la Llei de propietat horitzontal, que
estableix que només es pot prohibir una activitat si és insalubre, molesta, nociva,
perillosa o il·lícita, l’Audiència ha conclòs que l’ús de l’estenedor no arriba a la
gravetat necessària per justificar-ne la cessació. Estendre roba al pati des de la
finestra, encara que pugui resultar en alguna molèstia menor, no figura entre les activitats
que la Llei considera suficientment perjudicials per a la cessació, especialment en
absència d’una prohibició als estatuts de la comunitat.
En conseqüència, l’Audiència Provincial ha estimat el recurs d’apel·lació de la
demandada i ha desestimat per complet la demanda, en no haver-se demostrat la
gravetat requerida per impedir aquesta pràctica.