Ja s’estan assenyalant judicis als Jutjats Socials per al febrer de 2029

El Jutjat Social número 2 de Màlaga ja està assenyalant judicis per al febrer del 2029, a cinc anys vista, com li ha passat al lletrat Damián Vázquez Jiménez , de la firma Vázquez Advocats. És el darrer professional del món jurídic que ha denunciat a xarxes socials la Justícia tardana. 

«Justícia tardana no és justícia. És urgent solucionar aquests retards», ha destacat emplaçant a solucionar aquesta problemàtica el Col·legi de l’Advocacia de Màlaga, el Consell General de l’Advocacia (CGAE), la Junta d’Andalusia, i el Consell General del Poder Judicial (CGPJ).

El cas és un vigilant de seguretat de l’aeroport de Màlaga, afiliat al sindicat AUJE, que reclama el reconeixement d’uns plusos i quantitats per fer funcions de cap d’equip i, per tant, amb més responsabilitat i càrrega de treball. Quantitats que anteriors empreses adjudicatàries sí que han pagat.

«Altres jutjats socials de Màlaga, amb els mateixos mitjans materials i humans, no tenen tant retard o assenyalen molt abans», apuntant així a possibles problemes d’organització del jutjat o agenda, o mancant mitjans.

El lletrat recorrerà aquest assenyalament tardà , amb un recurs de reposició, a més que ja ho ha posat en coneixement davant el CGPJ , mitjançant queixa enviada aquest matí, i davant del Col·legi de l’Advocacia de Màlaga.

Damián Vázquez no és la primera vegada que reclama per retards de judicis en aquest jutjat. Fa uns mesos també va reclamar la data assenyalada a tres anys vista en un cas d’invalidesa, que quedaria sense efecte perquè el demandant ja estaria jubilat aleshores. “Aquest cas d’invalidesa encara és més greu, ja que el justiciable perdria el dret a cobrar aquesta possible invalidesa en tots aquests anys la data del judici seria impossible cobrar una invalidesa per haver arribat a l’edat de jubilació”, precisa.

Finalment, després del seu recurs es va canviar la data del judici del 18 de novembre del 2026 al 4 de març del 2026, però per al lletrat «segueix sent encara molt tard, ja que és un assumpte del 2022 i s’enjudiciarà el 2026» . En la resolució del jutjat mateix es reconeix que havia dictat «noves instruccions a implementar per corregir l’excessiva dilació d’assumptes derivada d’una reestructuració anterior de l’agenda».

Aquest advocat fa «una crida i anima els justiciables i els lletrats que no es quedin callats davant la justícia tardana i reclamin per aconseguir entre tots una solució als retards injustificats, que és un mal endèmic de la justícia espanyola, amb què es vulneren l’article 24 de la Constitució i el dret a la tutela judicial efectiva.

«La saturació dels jutjats provoca endarreriments inacceptables en els assenyalaments i resolucions, cosa que perjudica greument la ciutadania i els professionals del dret», ha denunciat el president del CGAE, Salvador González , en conèixer aquest cas, i ha subratllat que «urgeix més inversió en justícia, més jutges, fiscals i tecnologia per a un sistema eficient». Segons ha informat, el Col·legi de l’Advocacia de Màlaga ja va denunciar aquesta situació a l’Audiència Provincial, que va obrir expedient governatiu i va traslladar el TSJA. «Continuem esperant una resposta», apunta.

«Avançar en qualitat i en reducció dels temps de resposta és imprescindible»

El magistrat del Tribunal Suprem i ex fiscal general de l’Estat Julián Sánchez Melgar va analitzar en una entrevista a Economist & Jurist la qualitat de la Justícia Espanyola. 

«Des de la meva experiència judicial, de ja força anys, puc dir que la Justícia espanyola, com totes les institucions, necessita millorar. Però l’avenç s’ha de produir sense ruptura, i també sense pausa», va destacar aquest magistrat amb 40 anys de servei ininterromput a la carrera judicial, molts dictant sentències a la Sala Segona del Tribunal Suprem.

«Tenim, sens dubte, molts punts per millorar. Avançar en qualitat i en reducció dels temps de resposta és imprescindible. Un cas no es pot eternitzar, les persones no poden estar indefinidament tot esperant que el seu assumpte es resolgui», va declarar, recordant que el Tribunal Constitucional ja s’ha pronunciat sobre les dilacions indegudes, titllant-les d’intolerables.

Alhora, ha indicat que “no es pot utilitzar un llenguatge massa fosc en les resolucions”. «Els problemes que s’han d’afrontar en matèria de Justícia únicament es poden resoldre mitjançant una bona organització dels Tribunals, avançant per intensificar la independència dels jutges i magistrats, aconseguir que el mecanisme processal en què consisteix el procés sigui cada cop més àgil, que tots tinguin accés a una tutela judicial efectiva de més qualitat i en temps més curts, però la manera d’aconseguir-ho és una missió que correspon exclusivament a l’Executiu polític», va indicar.

La Justícia tardana, davant del TEDH

Aquesta situació que pateix l’Administració de Justícia d’Espanya ha estat portada al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) per l’advocat sevillà Daniel Sánchez Bernal , conegut per la lluita contra la justícia tardana, sol·licitant que condemni Espanya a indemnitzar un client seu pels danys morals que li causa la dilació del seu cas.

La demanda, que ha estat admesa a tràmit, imputa a l’Estat una violació de l’article 6.1 del Conveni Europeu per a la Protecció dels Drets Humans i de les Llibertats Fonamentals , que disposa que tota persona té dret que la seva causa sigui escoltada i dins un termini raonable per un Tribunal independent i imparcial i reclama un mínim de 20.000 euros.

Aquest lletrat denuncia «indignat» que «és una autèntica vergonya que el justiciable s’hagi de veure abocat a acudir al TEDH per fer valer els seus drets fonamentals a ser escoltats dins un termini raonable, amb el cost econòmic que això suposa». I afirma que igual que el Ministeri Fiscal pot recórrer en súplica les inadmissions del Tribunal Constitucional, també hi haurien de poder haver ciutadans. De fet, aquest advocat advoca per reformar la llei orgànica del TC perquè es permeti recórrer les inadmissions a tràmit i també perquè l’òrgan de garanties motivi perquè no admet l’empara.

El cas és sobre una demanda presentada el maig del 2021 per un acomiadament que considera, «com a mínim, improcedent», en què el client no ha rebut ni tan sols la indemnització mínima legal, i aquest té fills a càrrec seu. La demanda va recaure en el Jutjat Social número 7 de Sevilla, que va fixar per al 24 de gener de 2024 l’acte de conciliació i de no haver-hi avinència, el mateix dia seguidament el judici, per la qual cosa havia d’esperar més de tres anys , ni més ni menys.

L’advocat va sol·licitar que s’acordés una mesura cautelar per a l’embargament preventiu perquè l’empresa entraria en concurs de creditors, però no es va poder fer perquè, com es temia, va entrar en concurs sense que s’hagués pronunciat l’òrgan judicial, per cosa que la competència ja no era del Jutjat social. Posteriorment, la vista va ser avançada per al 20 de juny del 2023, però aquest lletrat considera que una espera de dos anys continua sent un assenyalament tardà, i encara més, tractant-se d’ «un cas sense complexitat».

A aquest advocat li sembla decebedor que el Tribunal Constitucional hagi canviat de criteri davant els assenyalaments tardans i ara no empari en un cas similar al de la famosa sentència de 10 d’octubre del 2022, d’un cas seu.

A més, apunta que l’òrgan de garanties ha dit per activa i per passiva que el sol fet que s’hagi celebrat el judici no esmeni la violació que s’hagi produït abans d’un dret tan fonamental com és a la tutela judicial efectiva.

Daniel Sánchez Bernal espera que el TEDH «posi seny a aquesta pandèmia que estem patint de lentitud de la justícia , agreujada l’any passat per les vagues de lletrats de l’Administració de Justícia i funcionaris», i que rescabali econòmicament aquest demandant.

Font: economist&jurist