No es pot incloure algú com a morós a la CIRBE si ha reclamat judicialment el deute
Si algú discrepa judicialment del deute que consta a la Central d’Informació de Riscos (CIRBE) del Banc d’Espanya, no s’hi poden incloure les dades. Així ho ha dictaminat el Jutjat de Primera Instància número 57 de Madrid.
A la sentència, aborda el cas d’un particular que el 1996 va subscriure un contracte de targeta de crèdit revolving amb Wizink Bank i el febrer del 2021 va demandar el banc per usura sol·licitant la nul·litat de la targeta. El jutjat esmentat va condemnar el banc, el març del 2022, a tornar a aquest client 50.000 euros – 38.856,21 euros, més els interessos legals– per establir un interès remunerari usurari.
Mentre el procediment estava en curs, l’octubre del 2021 Wizink Bank va registrar el deute que tenia aquest home al fitxer CIRBE del Banc d’Espanya. Aleshores, aquest consumidor va presentar una altra demanda contra Wizink reclamant una indemnització per dany moral ocasionat per la referida intromissió il·legítima , per haver-ho inclòs en aquest fitxer mentre estava pendent el judici sobre el contracte de la targeta.
De nou, la magistrada Susana Amador García ha tornat a donar la raó al consumidor, i en una sentència dictada el 30 de setembre passat (413/2024) ha condemnat Wizink a pagar 3.000 euros més a l’afectat.
La jutjadora conclou que “concorre il·legitima intromissió en el dret a l’honor per la conducta de l’entitat demandada, que retarda la comunicació d’una sentència que deixa sense efecte el deute”, i publicita “una condició de morós que li constava que no tenia”.
Segons informa, Wizink “no va ser capaç d’acreditar documentalment el moment en què havia donat de baixa a la CIRBE el client”.ADVERTISING
«La peculiaritat d’aquest cas és que la CIRBE no és un fitxer de morositat com, per exemple, ASNEF, però el que es va al·legar a la demanda és que s’ha de considerar igual a efectes del dret a l’honor i que incloure algú a la CIRBE si el deute està judicialitzat és il·lícit», declara a aquest diari Ricardo Cortines , director de Reclama Revolving.
Apunta que «aquest tema és important perquè les entitats financeres sempre anoten els deutes dels seus clients a la CIRBE i els impedeix accedir a finançament, ja que els bancs consulten sempre aquest fitxer abans de donar un préstec o un crèdit».
El que diu aquesta sentència del Jutjat de Primera Instància número 57 de Madrid –disponible al botó ‘Descarregar resolució’– és que la CIRBE, a efectes del dret a l’honor, s’ha de considerar un fitxer de morositat i, per tant, és aplicable la Llei Orgànica de protecció de dades i la doctrina que el Tribunal Suprem té establerta sobre l’anomenat «principi de qualitat de les dades», que significa que han de ser certes, exactes i pertinents, per la qual cosa si algú discrepa legítimament del deute que consta al fitxer, no s’hi poden incloure les seves dades.
«És a dir, no es pot ficar algú a la CIRBE com a morós si ha reclamat judicialment el deute», subratlla Cortines.
I «el dany que ocasiona una publicació indeguda a la Central d?Informació de Riscos del Banc d?Espanya és plenament indemnitzable, malgrat que aquest registre no té la consideració legal d?un registre d?impagaments o de morosos», afegeix Montoliú.
«Meres afirmacions òrfenes de prova»
La jutjadora explica a la sentència, contra la qual es pot interposar recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Madrid, que en el moment de comunicar Wizink les dades al CIRBE, l’ import del crèdit «sí reunia els requisits del 60.2 de la Llei 44/2002 , atès que en aquell moment en què es van cedir les dades sí que era cert el deute, d’acord amb el contracte la nul·litat del qual no es va declarar fins a la sentència de 2 de març de 2022». Tot i això, declara que aquestes dades s’han mantingut durant «un període de temps injustificat».
Pots llegir la noticia al complert a Economist&Jurist