La fi de la discriminació als ciutadans no comunitaris a l’impost sobre successions i donacions

La normativa espanyola anterior impedia l’aplicació dels beneficis fiscals autonòmics, quan el causant no fos resident a Espanya, o bé quan el contribuent, hereu o donatari, tampoc fos resident en territori espanyol. La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, de 3 de setembre de 2014 (C-127/12), va acreditar la discriminació cap als ciutadans no residents i sobre béns a l’estranger al nostre país, per la qual cosa la Disposició Addicional Segona de la Llei 29/1987, de l’impost sobre successions i donacions, va intentar resoldre aquesta problemàtica però d’una manera molt limitada. En efecte, la reforma impedia l’aplicació dels beneficis fiscals autonòmics als ciutadans extracomunitaris i sobre béns a països tercers, en contra de la jurisprudència esmentada, cosa que ha determinat una infinitat de demandes exigint la responsabilitat patrimonial de l’Estat.

La recent sentència del Tribunal Suprem de 19 de novembre de 2020, relativa al recurs de cassació núm. 6314/2018, ha posat el punt final a aquesta controvèrsia en assentar la doctrina següent, que la llibertat de circulació de capitals, s’aplica en relació amb l’Impost sobre Successions i Donacions, als ciutadans no residents en algun de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu, per la qual cosa aquesta llibertat prohibeix les diferències de tracte fiscal en les successions i donacions, en particular sobre béns situats a Espanya, a funció de la residència dels causants o dels subjectes passius, atès que no resulta admissible la no aplicació de la normativa de la comunitat autònoma, on estan situats els béns immobles, exclusivament per raons de no residència en un Estat membre de la Unió Europea o de l’Espai Econòmic Europeu.
La sentència del Tribunal Suprem es va pronunciar sobre la situació d’un causant, ciutadà de nacionalitat francesa, i resident a Veneçuela, que no tenia ni havia tingut mai residència a Espanya, però que disposava d’un immoble a Madrid i tres a Alacant en arrendament . La normativa espanyola establia l’aplicació de la normativa estatal i no pas l’autonòmica, quan les Comunitats de Madrid i València tenien prevista una reducció del 99%. Una discriminació en relació amb la situació dels causants o causahavents residents a Espanya oa un altre país de la Unió Europea (o de l’Espai Econòmic Europeu), quan l’article 63 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea i l’article 40 de l’Acord sobre l’Espai Econòmic Europeu s’oposen a l’existència d’una diferència de tracte fiscal de les donacions i de les successions entre hereus i donataris residents i no residents, entre causants residents i no residents a Espanya, i entre les donacions i les disposicions similars de béns immobles situats a territori espanyol i fora d’aquest.

«Els ciutadans extracomunitaris també tenen dret a l’aplicació dels beneficis fiscals autonòmics»

El Tribunal Suprem conclou que en una successió i donació en què intervingui un hereu o donatari o un causant no resident en territori espanyol, o bé en una successió o la donació tingui per objecte un bé immoble situat fora del territori espanyol, quan en aquests casos que els hereus o donataris no puguin beneficiar-se dels beneficis fiscals autonòmics, això suposa una disminució del valor d’una herència o donació. Per tant, l’aplicació de la legislació estatal suposa una diferència de tracte en funció de la residència, que discrimina entre subjectes passius i que es troben en una situació comparable, cosa que constituiria una restricció de la lliure circulació de capitals.
L’aplicació de la jurisprudència esmentada del Tribunal Suprem determina que els ciutadans extracomunitaris també tenen dret a l’aplicació dels beneficis fiscals autonòmics, així com que la normativa de les comunitats autònomes també és aplicable als béns en països tercers. Per tant, la situació tributària dels contribuents extracomunitaris quedaria de la manera següent:
1. Causant no resident a la Unió Europea: els ciutadans comunitaris i extracomunitaris han de poder accedir als beneficis fiscals autonòmics. La normativa és la comunitat autònoma on es trobin la majoria dels béns i, si cap bé està situat a Espanya, la normativa de la comunitat autònoma en què resideixi en causahavent.
2. Causant resident en una comunitat autònoma: els hereus no comunitaris s’han de beneficiar de la normativa autonòmica.
En efecte, la mateixa Consulta Vinculant de la Direcció General de Tributs de 24 de juny de 2019 (V1517/2019) va assenyalar expressament l’aplicació del principi de llibertat de moviment de capitals als residents a països no pertanyents a la Unió Europea. Conclusió que ha estat assumida pel Tribunal Econòmic Administratiu Central en les resolucions de data 16 de setembre de 2019, relatives a les reclamacions núm. 1661/2016 i núm. els residents a tercers països respecte a béns o drets objecte de tributació per l’impost sobre successions”.
3. Donacions de béns immobles situats a Espanya: els donataris extracomunitaris han de tenir dret a l’aplicació de la normativa de la comunitat autònoma on radiquin els immobles.
4. Donacions de béns immobles situats en un tercer Estat: els donataris residents a Espanya han de tenir dret a l’aplicació de la normativa de la comunitat autònoma on resideixin.
5. Donació de béns mobles situats a Espanya: els donataris extracomunitaris han de tenir dret a l’aplicació de la normativa de la comunitat autònoma on hagin estat situats un nombre més gran de dies en el període dels últims cinc anys.

Font: ElNotario